Abans d'ahir de Binisafulla fins a l'Illa de l'Aire (amb els nostre amics de terra menorquina), per tornar a fondejar a Binisafulla...més sols que una espardenya al desert i amb un vent i una mar que ens derivaven a la costa rocosa (jo no vaig dormir molt bé aquí, però en Brunus si.)
Fins ara havíem tingut uns dies amb mar i vent fabulossos, però ahir vem tentar la sort, i com no!! ens va sorprendre.
El vent venia de sud i estavem en la costa sud...i a part de tenir unes onades d'uns 2 m o més, ens veníen atravessades. Vam fondejar (a Son Saura) i per la força del mar ens apropaven massa a un catamarà , també fondejat. Volent fer la maniobra de fondejar més adelantats, se'ns va enredar la cordeta de l'orinque a l'hèlix i ja la vem tenir liada:
-El motor va deixar de funcionar
-Les onades ens arrossegaven fins tocar el catamarà. En Brunus estava obert de cames entre l'Úrsel i el catamarà, per a no colisionar.
-Tots els velers es van començar a moure per deixar pas a tot l'embroll.
Total: molts nervis i força por!!!
Varem perdre una de les àncores que ens retenia...com? és difícil d'explicar.
La nit no va ser gaire tranquil·la...l'Úrsel intentava saltar les onades que li venien pel costat i pel davant.
Al matí, com sempre, surt el sol i la mar sembla una miqueta més calmada...així que en Bruno i jo ens em fet una banyadeta per a trobar a l'àncora i entre els dos la tornem a tenir amb nosaltres....ufff!! (quin bon regal d'aniversari)
Em sortit amb mala mar fins al cap Dartuch i al girar, les onades han començat a tenir un caire més tranquil i suau.
Per fi em arribat a Ciutadella, i aquest dia el passarem d'alló més tranquils i alegres!
Suposo que al ser pardillos, cal que els factors externs ens posin a prova de tant en tant per coneixer els nostres límits...i us ven asseguro que en la mar jo ja em conec els meus!!
Podeu entendre que no hi hagi fotos d'aquesta darrera història...quan no es pot, no es pot!!
El capità!
La capitana!
El tresor!
Fins demà sol!
Benvinguda lluna!
