10/26/2009

TORNEM A INTENTAR-HO...CAP A L'ESTRET


No volíem esperar més en paradís de Sotogrande, perque ens havíen escurat les butxaques...així que em sortit i quina diferència amb el dia anterior!!
Total, em arribat a Marina Bay i ja em fet passejada per la zona anglesa i l'espanyola. VAYA CON EL PEÑÓN.
RESUM: 18 dies, 600 milles (aprox), 3 dies de descans i molts més descansos a Almerimar, 5 peixos

UFF QUINA BOIRA A L'ESTRET!! // UFF QUE NIEBLA EN EL ESTRECHO

D'Almerimar fins l'Estret em estat 1 dia i mig més, i ha estat tota una experiència:

Em tornat a pescar llampluga. Quan està viva és daurada i mentre es va morint va canviant el color a platejat.
Ens han acompanyat durant hores dofins comuns, llistats i mulars i a més em divisat de prop calderons.
Entre la primera foto i la segona només hi ha de diferència una nit. Per la nit em estat acompanyats de cargos multicolores i per totes bandes. Tot just de matinada ha sortit una mica el sol i de cop, dins el mar d'Alboran i a punt d'atravessar l'Estret, ens trobem rodejats de cop entre boira i cargos...cada minut anàvem tocant la bocina, però s'en sentien de més grosses al nostre voltant. Després de 9 hores de boira, a 2,5 nussos, amb l'antena de ràdio penjada (se'na havia trencat del temporal passat) i amb els pulmons destrossats de tant trompetejar em fet diagonal cap a la costa i fer nit a port...a Sotogrande. La pardillada ens ha costat cara, perque aquest port és superpijo, supercar i per ser diumenge no hi havia mariner per donar-nos un cop de mà.

10/22/2009

Maqueando la cara de l'Úrsel

Aquests dies que esperem a Almerimar l'arribada de vents favorables, em estat "lijant" i pintant la banyera de l'Úrsel, que ja li convenia!! I la veritat és que l'esforç ha merescut la pena. També fem postres recepte de la Flabie: tiramisú, biscotxus, crepes...i pa a l'olla de pressió.
Al nostre costat tenim un veler d'un gales jubilat, que ha vingut amb un seu amic velerista. Són ben trempats i ens han estat animant durant les feines i, abans de marxar a Màlaga de festa, ens van donar tres bosses de menjar.

10/21/2009

Una pincellada a la història de l'Úrsel

Ursel: significa osa en norueg. En la mitologia noruega era una de les cent verges.
El veler Úrsel es va construir l'any 1978 a alemania (casa Phantom) dins un contramotllo...és a dir, tot d'una peça!! És com un ou!!
El primer propietari va ser un alemany que el va portar fins les costes catalanes durant uns 20 anys. L'Edu i la Montse hi van viure, acondicionar i arreglar per anar a Àfrica i travessar l'Atlàntic durant 7 anys, i també l'Arnau que es va incorporar més tard a la familia.
I fa uns dos anys que està amb nosaltres donant voltetes per aquí, amb petites modificacions, però en la seva essència segueix essent l'ou de fa 30 anys i amb el seu motor Buck, veles i cor!!

10/16/2009

De Cabo en Cabo y tiro porque me ha dado!

Vàrem passar de Sta Pola pel cap de Palos fins el cap de Gata. En total ens va portar aprox. 140 milles més (1 dia i 1/2 més)...però el millor és que van picar dos peixos més que ens van tenir distrets una estoneta.També vem aprofitar per posar-li els calçotets d'Obelix (Genaker) que és una vela super prima i super grossa, per quan hi ha brisetes i necessites molta superfície vèlica.Ara ens trobem amarrats al port d'Almerimar (25 milles passat Almeria)...molt i molt barato, tant, que valmés la pena estar aquí que fondejats. La meteo indica uns dies de canvi no favorables per nosaltres, així que com no tenim pressa em decidit esperar un millor parte per poder creuar Gibraltar. Si algú vol venir per fer la travessa de l'Estret, aquí l'esperem! (segurament no sortirem fins el 23, segons meteo!!).
Pel que fa a la temperatura, és de sobres més agradable que per la Plana, i els preus també!!
Resum: 7 dies, 430 milles, tres descans, 4 peixos

10/12/2009

D'Ifach a Sta Pola

Només us he de dir que per fi em pescat un altre peix!!
Poques milles, vent de cara. Em parat a la marina de Sta Pola (almenys és més barato que les marines de Balears) per que avui vespre i demà potser el vent i la mar seran xungos!
Vale és petit, però ja cumpleix la mida legal...así que también se vale! A més els dos peixos els em pescat amb una mica de fil i un popet de colors del barça (serà que les canyes i popets d'un altre equip no els hi agrada??).
Resum del total: 286 milles, 4 dies, 2 descansos, 2 peixos

10/11/2009

Agraïments i Comença l'aventura!!

Agraïments

Aquesta aventura no hauria pogut ser sense l’ajuda, els ànims i la dedicació d’amics, companys i familiars (mare, pares i germans) que han apostat i confiat en nosaltres, que han tingut molta paciència i han sentit la nostra mateixa il·lusió per fer-ho i donar-nos aquella mà on no arribàvem nosaltres.

I de fet qualsevol projecte no tindria sentit si no es comparteix amb els qui estimes i t’estimen.

Especialment em d’agrair a persones com:
Al Domingo que ens ha ajudat a aconseguir l’amarre perfecte per l’Úrsel, ha fet possible que tinguem comunicació amb terra des d’alta mar i ha estat pendent en tot moment per la nostra seguretat.
Al Pedro que ens han fet un lloc a casa seu i ens ha alegrat amb els seus sons d’acordió.
Al Jordi Navarro per la paciència i l’atenció rebuda en el varadero, així com al seu equip del varadero que ens han ajudat en l'equipament (Agustín, Jose Luís, Mecánic, Fuster, la simpatia de l'Eli..)
A l’Edu i la Montse, pels consells i altres afers respecte el mar i l’Úrsel.
A l’Ester i el Jordi, per la logística de terra i la seva completa predisposició.
En Roig, Coto i l’Eva que ens han deixat un tros del seu espai per encabir les coses i el vehicle terrestre.
A la Montse, per haver fet d’infermera de a bordo i en Popi, per fer possible que ens pogueu seguir des del blog.
A En-Tec: Luci i Alfredo, que han permés que en Bruno sigués aquí amb mi i ens han ajudat amb el material del barco.
A l'Angel marinero: que gràcies a consells, sondes, llibres, orinals portatils...etc, ha fet més divertit el viatge!
En Marco que cuida d’en floc.
En Peyo i la Flabie per les receptes de postres i l’animació de l’Úrsel.
A la Meri Lendi, per la seva atenció i predisposició.

Amb això intentem mantenir la il·lusió de realitzar aquesta aventura i de poder-la compartir amb tots vosaltres.


De Pet al Penyon d’Ifach.

Portàvem dies dient que ja marxàvem...però per una cosa o per altra s’anava endarrerint. Fins i tot va haver un moment que pensàvem que no marxaríem aquest any, donat que el motor tornava a donar problemes i els sistemes electrònics no sempre funcionen quan un vol.

Després de consells i consells de molts navegants, el dia 9 d’octubre a les 9’00 a.m hem marxat del Masnou. Hem anat fent camí...lent, molt lent però a vela, fins al vespre que ja no hi havia vent, ni mar, ni peixos, ni res....negra nit!!!

Fem guàrdies de 2 hores. La veritat és que són poques hores i a més la primera nit amb el motor engegat no ha estat una nit molt agradable.

Durant el dia anàvem cansats....però com sempre, a la matinada, et venen a rebre els dofins i el sol....i fa més alegre la història.

Cap a les 12’00 pm del dia 10, hem pescat la nostra primera presa “llampluga”...devia estar despistada per que no piquen mai!!
No és una tonyina, però ja em fet un bon dinaret!! I a més em flipat amb els canvis de color de daurat a platejat de les escates.

Per la ràdio em sentit que hi hauria vent de nord, força 7-8 a menorca i mar molt grossa...ha estat el moment per decidir que baixaríem la costa valenciana fins a cabo la nao.

Després d’unes hores d’empopada i moltes altres de motor (per no haver un pet de vent), em arribat a les 5’00 am del dia 11’00 a fondejar davant del Penyon d’Ifach....i quina meravella al matí aixecar-te i veure aquest penyote (recorda vells moments d’escalada).

Resum: unes 220 milles en 46 hores, un peix i un descans a Ifach de la muerte!!
Ara reposarem unes horetes per agafar forces i tornarem a aixecar l’àncora!

Això ja ha començat!