Agraïments i Comença l'aventura!!

Agraïments

Aquesta aventura no hauria pogut ser sense l’ajuda, els ànims i la dedicació d’amics, companys i familiars (mare, pares i germans) que han apostat i confiat en nosaltres, que han tingut molta paciència i han sentit la nostra mateixa il·lusió per fer-ho i donar-nos aquella mà on no arribàvem nosaltres.

I de fet qualsevol projecte no tindria sentit si no es comparteix amb els qui estimes i t’estimen.

Especialment em d’agrair a persones com:
Al Domingo que ens ha ajudat a aconseguir l’amarre perfecte per l’Úrsel, ha fet possible que tinguem comunicació amb terra des d’alta mar i ha estat pendent en tot moment per la nostra seguretat.

Al Pedro que ens han fet un lloc a casa seu i ens ha alegrat amb els seus sons d’acordió.
Al Jordi Navarro per la paciència i l’atenció rebuda en el varadero, així com al seu equip del varadero que ens han ajudat en l'equipament (Agustín, Jose Luís, Mecánic, Fuster, la simpatia de l'Eli..)
A l’Edu i la Montse, pels consells i altres afers respecte el mar i l’Úrsel.
A l’Ester i el Jordi, per la logística de terra i la seva completa predisposició.
En Roig, Coto i l’Eva que ens han deixat un tros del seu espai per encabir les coses i el vehicle terrestre.
A la Montse, per haver fet d’infermera de a bordo i en Popi, per fer possible que ens pogueu seguir des del blog.

A En-Tec: Luci i Alfredo, que han permés que en Bruno sigués aquí amb mi i ens han ajudat amb el material del barco.

A l'Angel marinero: que gràcies a consells, sondes, llibres, orinals portatils...etc, ha fet més divertit el viatge!
En Marco que cuida d’en floc.
En Peyo i la Flabie per les receptes de postres i l’animació de l’Úrsel.
A la Meri Lendi, per la seva atenció i predisposició.

Amb això intentem mantenir la il·lusió de realitzar aquesta aventura i de poder-la compartir amb tots vosaltres.

De Pet al Penyon d’Ifach.

Portàvem dies dient que ja marxàvem...però per una cosa o per altra s’anava endarrerint. Fins i tot va haver un moment que pensàvem que no marxaríem aquest any, donat que el motor tornava a donar problemes i els sistemes electrònics no sempre funcionen quan un vol.

Després de consells i consells de molts navegants, el dia 9 d’octubre a les 9’00 a.m hem marxat del Masnou. Hem anat fent camí...lent, molt lent però a vela, fins al vespre que ja no hi havia vent, ni mar, ni peixos, ni res....negra nit!!!

Fem guàrdies de 2 hores. La veritat és que són poques hores i a més la primera nit amb el motor engegat no ha estat una nit molt agradable.

Durant el dia anàvem cansats....però com sempre, a la matinada, et venen a rebre els dofins i el sol....i fa més alegre la història.

Cap a les 12’00 pm del dia 10, hem pescat la nostra primera presa “llampluga”...devia estar despistada per que no piquen mai!!
No és una tonyina, però ja em fet un bon dinaret!! I a més em flipat amb els canvis de color de daurat a platejat de les escates.

Per la ràdio em sentit que hi hauria vent de nord, força 7-8 a menorca i mar molt grossa...ha estat el moment per decidir que baixaríem la costa valenciana fins a cabo la nao.

Després d’unes hores d’empopada i moltes altres de motor (per no haver un pet de vent), em arribat a les 5’00 am del dia 11’00 a fondejar davant del Penyon d’Ifach....i quina meravella al matí aixecar-te i veure aquest penyote (recorda vells moments d’escalada).

Resum: unes 220 milles en 46 hores, un peix i un descans a Ifach de la muerte!!
Ara reposarem unes horetes per agafar forces i tornarem a aixecar l’àncora!

Això ja ha començat!